Una R.O. de 9 d’octubre de 1856 va arrencar els treballs d’edificació del far, que finalment, sota la direcció de l’enginyer Marià Parellada, va poder ser inaugurat el dia 15 de desembre de 1859. En un principi, la llanterna fou alimentada amb oli a pressió i, més tard, el combustible fou substituït per parafina i petroli. L’any 1927, fou electrificat, l’aparell òptic fou millorat i es canvià per un altre procedent de les illes Medes, avui dia encara en servei amb petites modificacions.

Avui, la llum del far assoleix una distància d’unes 35 milles i és conegut a les cartes de navegació per les seves llampades, 3 i 2, cada 30 segons