La desaparició. L’arribada del ferrocarril i el telègraf elèctric.

El període operatiu de la telegrafia òptica va ser breu a causa de dos factors: d’una banda, l’arribada del ferrocarril; de l’altra, l’ús del telegraf elèctric, que en un període de certa estabilitat política, i amb motiu de la inauguració de la primera línea entre Madrid i Irún l’any 1854, garantitzava el funcionament sense haver de tèmer accions de sabotatge. És per això que, a causa dels avantatges del ferrocarril i el telègraf pel que fa a la seguretat i velocitat de les comunicacions, les torres de telegrafia òptica van deixar d’operar l’any 1862.

Les Torres de telegrafia òptica a Calella

La xarxa catalana de telegrafia òptica militar situava els telègrafs al terrat de les torres i al damunt de campanars o d’altres construccions elevades. En alguns casos, com ara el de Calella, el telègraf civil i el militar coincidien en el mateix emplaçament, molt propers un de l’altre.

La torre militar es va aixecar al turó de la Patona el 1848. Es trobava a 83 metres d’altura i estava molt a prop del mar. Disposava d’espitlleres, d’una dotació de personal militar, i tenia el número 53 de la línia entre Girona i Barcelona per l’interior. Les seves referències més properes eren les torres del castell de Sant Joan de Blanes, pel nord, i de Caldetes, cap al sud.

Les Torretes de telegrafia òptica a Catalunya

A Catalunya, la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1847- 1849) accelera el procés d’instal·lació de la xarxa de telegrafia òptica que tenia com a objectiu garantir unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat liberal en el territori català i mantenir l’ordre públic. La xarxa de telegrafia òptica va tenir un ús restringit a les autoritats civils i militars. La xarxa de telegrafia òptica de Catalunya -amb una gran extensió sobre el territori, fins a la frontera francesa- estava formada per una xarxa civil i una de militar, i totes dues comptaven amb diverses estacions d’un gran valor estratègic.